Ara més que mai!

Ara més que mai no ens hem de deixar vèncer, ni ens hem de sentir vençuts. I quan en Jordi Carbonell, de 3rD, va veure la pintada ho va tenir molt clar: La ç, la trencada, és nostra, ben nostra!

 

Fruita estiuenca

La preposició fa dubtar…És una partícula italiana? Apunta a ser una nova  moda? És un despistat poc coneixedor de la tradició dels connectors? En Marc Teixidó de 3r ha fet la foto perquè en quedi constància! Ah, i la misteriosa Ç ? Oh, i l’accent desaparegut?

 

Ai, qui se’n recorda ja de les vacances?

Un munt de cartells ens han anat dient qui, com i quan tancava cada comerç de la ciutat. Els botiguers, gent voluntariosa, ho ha provat de totes maneres…Ai, l’ortografia no hauria d’anar de vacances!!!

Les Ç ataquen de nou!

Pensem que quan hi ha rebaixes del 50% val la pena aprofitar-les. I també sabem que la Ç només es posa davant de les lletres “a”, “o” i “u”. Però està clar que per molt que ens mirem i remirem la foto hi ha alguna cosa que no ens acaba de quadrar. Sabríeu dir-nos què és el que grinyola? Moltes gràcies a la Laura Castillo del 3rB, excel·lent pescadora!

C trencada, altrament anomenada Ç

La c trencada és la lletra amb una cua enganxada que té un encant especial i apareix en paraules que prenen un aire nostrat com ara març, caça, feliç, encalçar, coça, endreç, Barça… a vegades, però, hi ha qui amb gran afany s’esmerça en posar-ne allà on no toca  com si les calcessin amb calçador. Moltes gràcies als germans Vilaseca, l’Anna del 2nE de Bat i en Jaume del 4t B per la seva captura i lliurament de la Ç!