Només entre vocals, sense excepció!

És de les primeres coses que sentim a dir: “el català té moltes excepcions”, o bé, “té tantes excepcions que hi ha excepcions de les excepcions”. Per això, quan ens trobem amb una norma clara, inamovible i sense excepcions podem arribar a plorar d’emoció. És el que passa amb la doble essa. Sempre s’escriu entre vocals. Sempre i només. No hi ha excepció. Però el que va enganxar les lletres a la furgoneta es va saltar aquella classe. Sort de la Glòria Salido del 3rA que també s’ha emocionat quan ha vist la paraula escrita tal i com veieu a la foto. Moltes gràcies, Glòria!